Kim Ji-young, nacida en 1982
Cho Nam-joo
Madrid: Alfaguara, 2019
→ Veure disponibilitat al catàleg Aladí
→ Veure disponibilitat a eBiblio
“Ni siquiera yo sé si me casaré o si tendré hijos. O puede que me muera antes. ¿Por qué tengo que renunciar a lo que quiero ser o hacer por un futuro que no sé si llegará o no?”
Aquesta novel·la ha passat de ser la breu història d’una jove coreana a convertir-se en un terratrèmol que ha sacsejat les dones de mig món. Kim Ji-young (que porta el nom més comú entre les dones coreanes nascudes el 1982) és aparentment una dona com qualsevol altra, amb una joventut sense pena ni glòria, sempre a l’ombra. Tot es recargola quan, de sobte, Kim comença a parlar amb les veus de la seva mare, d’una amiga desapareguda, de moltes altres dones. El que semblava una broma adquireix el to d’una resposta, una insurrecció i, per als altres, el to d’una malaltia.
Aquest llibre ha estat una envestida per al panorama literari de tots els països on s’ha publicat. Sota la seva aparent senzillesa, hi ha una sensació de perill que batega al llarg de totes les seves pàgines i que ha obert una esquerda als estàndards de la literatura contemporània.
Cho Nam-Joo va néixer a Seül, Corea del Sud, l’any 1978. Va estudiar sociologia a la Universitat de Dones Ewha. Durant deu anys va treballar escrivint a programes de televisió d’actualitat, fins que va renunciar per cuidar la seva filla. Després, va trobar dificultats per reprendre la seva carrera. Això la va portar a començar a ajuntar articles i dades sociològiques per escriure una biografia ficticia d’una dona mitjana a Corea, des del seu naixement fins al present, fet que es convertiría en la seva tercera novel·la Kim Ji-young, nacida en 1982.
La publicació del llibre de Cho Nam-joo va coincidir amb el moviment #MeToo a Corea del Sud i retrata la iniquitat de gènere que existeix al país des que són nens fins a la discriminació i l’assetjament a l’espai de treball. El llibre també ha tingut influència política, sent que diverses lleis normatives amb la intenció de combatre la discriminació laboral i salarial han estat batejades com a “lleis Kim Ji-young”.
Recomana: Marta Duarte