Chernobyl
Direcció: Craig Mazin (Creador), Johan Renck
Any: 2019
País: EUA
→ Veure disponibilitat al catàleg Aladí
El 26 d’abril de 1986, ara fa 35 anys, la central nuclear de Txernòbil, a Ucraïna (llavors Unió Soviètica), va patir el major accident nuclear de la història. Va ser el primer accident nuclear classificat amb un set, el nivell més alt a l’escala internacional d’accidents nuclears, només igualat per Fukushima (Japó) l’any 2011.
La recomanació d’avui és Chernobyl, una minisèrie que dramatitza aquell tràgic incident. Creada per Craig Mazin per a la plataforma HBO, té cinc capítols de seixanta minuts de durada.
La sèrie s’acosta a la tragèdia, des del minut zero de l’accident: els instants previs, el moment de l’accident i tot el que va venir després. Ho fa posant el focus en les històries particulars de les persones que van viure de prop la catàstrofe: treballadors de la central, habitants de la ciutat propera, bombers, personal sanitari, científics, polítics i els milers de persones que van treballar a Txernòbil després de l’accident (els anomenats liquidadors). Aquestes històries es van teixint i entrellaçant amb un fil conductor en el que trobem tres personatges principals: la científica Uliana Jomyuk (personatge fictici interpretat per Emily Watson), el polític Borís Shcherbina (Stellan Skarsgård) i, sobretot, el científic Valery Legasov (Jared Harris), cap de la comissió que va investigar l’accident. I l’omnipresent context sociopolític (la URSS): pervers, però, alhora també, salvador.
La trama va transitant de la primera línia de l’accident als despatxos, per submergir-nos de ple en el drama, des de diferents punts de vista. Txernòbil fou una crisi sense precedents, una cursa impossible per derrotar un enemic desconegut: una catàstrofe nuclear mai experimentada. Però, també va ser una cursa impossible per derrotar qui veia l’enemic en un altre cantó.
A l’espectador actual, algunes de les imatges que veiem, aquesta lluita contra allò desconegut, ens poden recordar a alguns moments viscuts arran de l’actual crisi sanitària.
La història fluctua entre el realisme i el suspens, amb moments de terror, i un ritme creixent que va atrapant l’espectador. És un relat molt impactant, però també minuciós, basat en testimonis directes del desastre, experts en energia nuclear, informes de dins i fora de la Unió Soviètica… Amb tot, la sèrie és una dramatització i hi apareixen, tant personatges, com situacions reals i d’altres fictícies.
A més del trio protagonista, destaca l’ambientació –que aconsegueix traslladar-nos a la Unió Soviètica de 1986–, la fotografia, del suec Jakob Ihre, i la música, de la islandesa Hildur Guðnadóttir.
La sèrie va ser un èxit de crítica i públic i va aconseguir un gran nombre de premis, incloent Globus d’Or (millor minisèrie i actor secundari) i Emmy (minisèrie i guió, entre d’altres).
Biblioteca Montserrat Roig 