Aquesta setmana et proposem una recomanació triple de llibres d’art:
El libro del Prado
Museo Nacional del Prado, 2015
→ Veure disponibilitat al catàleg Aladí
En aquests temps en què observem milers d’imatges a través d’Internet, podeu gaudir d’aquest llibre de gran format i veure amb detall les obres imprescindibles dels grans mestres com Tizià, Velázquez, El Bosch, Murillo, Durer, Mantegna, Esquivel, Tintoretto o El Greco, entre d’altres que formen la col·lecció del museu del Prado. Permet una observació tranquil·la, acompanyada dels textos explicatius que ens ordenen el fons del museu cronològicament. Tot un passeig per la història de l’art.
El Jardín del Prado: un paseo botánico por las obras de los grandes maestros
d’Eduardo Barba Gómez i Juan Luis Castillo (dibuixos botànics)
Barcelona: Espasa, 2020
→ Veure disponibilitat al catàleg Aladí
Ens tornem a trobar amb els pintors del Prado, però amb un tema en particular: la botànica. Eduardo Barba Gómez, jardiner i autor del llibre, ens descobreix les belles representacions vegetals amb flors com clavells, lliris i calèndules de les pintures. La seva presència en les composicions pictòriques és important, reforçant la llum i el color. En el fons de la nostra biblioteca no podia faltar un exemplar com aquest que ens parla d’art i plantes, tema molt interessant pel projecte comarcal L’Hort a la Biblioteca.
Art trobat. Històries d’antiquaris
d’Artur Ramon i Jordi Bardin (fotografies)
Barcelona: Comanegra, 2020
→ Veure disponibilitat al catàleg Aladí
L’antiquari, escriptor i historiador de l’art Artur Ramon presenta un homenatge literari als antiquaris, una vocació apassionant en la qual es descobreixen peces artístiques en els llocs més inversemblants.
Però ningú millor que les paraules d’en Ramon per descriure el seu llibre: “Un antiquari és un caçador d’obres d’art, algú que busca i segueix les peces obsessivament fins que les aconsegueix. En la nostra feina hi ha quelcom detectivesc, de novel·la negra. Em proposo narrar algunes històries d’antiquaris, aventures que no tenen lloc a la sabana africana a la recerca del lleó sinó en els pisos de Barcelona i els seus rodals i també en altres indrets del món on s’amaguen obres d’art adormides, oblidades, soterrades per la tirania de l’útil i el modern”. Senzillament apassionant, sense res més a afegir.
Biblioteca Montserrat Roig 