Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 1908-1983). Neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica. La seva infantesa és solitària. Creix en un ambient de barri tranquil i envoltada de l’amor dels seus pares, i sobretot, del seu avi, que li sap inculcar la passió per la lectura i per les flors, aspectes que reflectirà després en la seva obra literària. La mort de l’avi, quan ella té dotze anys, marca la seva adolescència.

És sens dubte l’escriptora més universal de la literatura catalana. Al domini absolut dels dos grans gèneres narratius, la novel·la i el conte, hi va arribar en la seva maduresa, passats els quaranta anys, quan vivia exiliada a París i després a Ginebra: són els anys de Vint-i-dos contes (1958), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966), Jardí vora el mar i La meva Cristina i altres contes (1967) i la segona versió d’Aloma (1969). Quan va tornar a Catalunya i es va establir definitivament a Romanyà de la Selva, Rodoreda va seguir donant mostres del seu domini de tots dos gèneres amb Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Quanta quanta guerra… i Viatges i flors (1980); i caldria afegir-hi, encara, la novel·la pòstuma i inacabada La mort i la primavera.

Però la qualitat esclatant de l’obra de Mercè Rodoreda en els últims vint-i-cinc anys de la seva vida no s’explicaria sense la seva obra de joventut: sense els seus anys de formació com a escriptora durant la segona República. En aquest període barceloní, Rodoreda va publicar cinc novel·les —Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir i Un dia en la vida d’un home (1934), Crim (1936) i la primera versió d’Aloma (1938)—, un munt de narracions, contes infantils, articles i entrevistes. Tota aquesta producció primerenca de Mercè Rodoreda, publicada dispersament i molt poc coneguda, es posa per primera vegada a l’abast del públic ector amb el volum Obra de joventut.

Font: escriptors.cat i grup62.cat

En 5 llibres

Premis

  • Premi Creixells (1937): Aloma.
  • Flor Natural dels Jocs Florals (Londres, 1947, i París, 1948). Nomenada Mestra en Gai Saber (Montevideo, 1949).
  • Premi Joan Santamaria (1956): “Carnaval”.
  • Premi Víctor Català (1957): Vint-i-dos contes.
  • Premi de la Crítica (1965): El carrer de les Camèlies.
  • Premi Sant Jordi (1966): El carrer de les Camèlies.
  • Premi Ramon Llull (1969): El carrer de les Camèlies.
  • Premi Lletra d’Or (1976): Mirall trencat.
  • Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1980).
  • Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana (1980): Viatges i flors.
  • Premi Crítica Serra d’Or (1980): Quanta, quanta guerra…