Amb motiu del Dia Internacional del Treballador et proposem una selecció de pel·lícules que parlen sobre diferents aspectes relacionats amb el món laboral. Tots els títols els pots trobar a la plataforma eBiblio.
La relació entre cinema i el món laboral es remunta al orígens del setè art i ha estat molt present al llarg de la seva història. El cinema ha reflexat els canvis al món laboral contemporani, ha estat altaveu de les lluites i reinvindicacions dels treballadors i treballadores, ha parlat de la nostra relació amb la feina…
Els orígens
La sortida de la fàbrica Lumière (Louis Lumière, França, 1895). Un pla de menys d’un minut que retrata la sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, va ser la primera pel·lícula que es va projectar comercialment amb públic. L’inici del setè art.
Tiempos modernos (Charles Chaplin, EUA, 1936). Charlot, un obrer de la indústria, acaba perdent la raó a conseqüència de l’estressant ritme de treball. Després de recuperar-se en un hospital, surt i és empresonat per participar en una manifestació, però aconsegueix recuperar la llibertat participant en un motí. Un cop fora de la presó, reprèn la lluita per la supervivència.
La lluita per la feina i els drets laborals
La sal de la tierra (Herbert J. Biberman, EUA, 1954). A Nou Mèxic, un grup de miners del zinc pateixen de discriminació en condicions de vida i de treball respecte als seus companys anglosaxons. Després d’un accident a la mina, els obrers mexicans decideixen anar a la vaga i exigir igualtat. No obstant això, aquesta mateixa igualtat és la que exigeixen les dones dels vaguistes, que es neguen a quedar-se a casa sense prendre part de la protesta. Per fi, els treballadors comprenen que treballant tots junts és com aconseguiran fer front a les desigualtats entre patró i obrer, entre blancs i mexicans, entre homes i dones. Aquesta pel·lícula semidocumental, va haver d’afrontar diverses dificultats durant el rodatge, degut a la “caça de bruixes” liderada pel senador McCarthy. Avui, en canvi, és una de les poques pel·lícules que es conserven a la Biblioteca del Congrès dels Estats Units pel seu valor històric i cultural.
Los Camaradas (Mario Monicelli, Itàlia, 1963). Torí, finals del s. XIX. Els obrers d’una fàbrica tèxtil reivindiquen la jornada de 13 hores en comptes de 14 per evitar els accidents per cansament. L’aparició d’un estrany professor Sinigaglia farà que, de la protesta es passi a la vaga.
Tocando el viento (Mark Herman, Regne Unit, 1997). Comèdia romàntica ambientada en els anys de govern de Margaret Thatcher. Una onada de tancaments de pous miners recorre el nord d’Anglaterra. En un dels pobles afectats, la banda de música dels miners és un puntal de la identitat local. Però a mesura que el problema de l’atur augmenta, el desànim s’apodera de la banda.
La cuadrilla (Ken Loach, Regne Unit, 2001). Al sud de Yorkshire, quan l’empresa ferroviària British Rail es privatitzada, un grup de cinc operaris de manteniment han de decidir si acaten les noves normes de la companyía (salari en funció de la productivitat i vacances no remunerades) o accepten l’acomiadament i passar a engrossir les llistes de les agències de treball temporal.
En un mundo libre (Ken Loach, Regne Unit, 2007). Després de tornar-se a quedar sense feina, Angie decideix muntar amb Rose, la seva companya de pis, una agència de treball temporal per a immigrants. Aviat s’adonen que la seva empresa es mou en un món on la mà d’obra és molt barata i les lleis mai s’apliquen. És, sens dubte, un negoci molt rentable.
Las nieves del Kilimanjaro (Robert Guédiguian, França, 2011). Michel i Marie-Claire formen un matrimoni sòlid i molt estable, després de més de trenta anys vivint junts en l’humil barri de l’Estaca de Marsella. Michel rep la notícia que l’han acomiadat de la feina, però res pot enterbolir la felicitat que sent la parella. Tots els seus fills es mostren orgullosos de la seva forma de ser, els seus amics i veïns els respecten per la seva lluita, per la seva consciència social durant tots aquests anys fins que pateixen un atracament i les coses comencen a canviar.
Pride (Mathew Warchus, Regne Unit, 2014). Basada en una sorprenent i commovedora història real. Estiu de 1984. Margaret Thatcher governa i el Sindicat Nacional de Miners ha convocat una vaga. Durant la manifestació de l’Orgull Gai a Londres, un grup de lesbianes i gais es dedica a recaptar fons per ajudar a les famílies dels miners. Però hi ha un petit problema: el sindicat no accepta els diners. Els activistes no es desanimen. Decideixen ignorar al sindicat i anar directament als miners. Escullen un poblet de Gal·les al que van en un minibús. Així comença l’extraordinària història de com dues comunitats totalment diferents s’uneixen per una causa comuna.
Atrapa el viento (Gaël Morel, França, 2017). La vida d’Edith canvia radicalment quan la fàbrica en la que ha treballat tota la vida li proposa un pla social, ja que la van a deslocalitzar a Tànger. L’única alternativa pels treballadors, si volen fugir de l’atur és marxar al Marroc. Edith, sense compromisos, és l’única que accepta aquesta solució.
Machines (Rahul Jain, Índia, 2017). Un film documental valent i personal que va més enllà de la denúncia de l’explotació laboral. Hipnòtic, laberíntic i desolador s’endinsa en l’altra realitat del fast fashion. Milers de treballadors exhausts, interminables jornades laborals de 12 hores, condicions precàries, poca seguretat i sous de 3 dòlars. El film mostra el cor de moltes empreses tèxtils a l’Índia. Descobreix d’on ve la teva roba.
La veu del seu amo
El salario del miedo (H.G. Clouzot, França, 1953). La tensió entre quatre treballadors d’una companyia petrolífera esclatarà durant un perillós viatge en el qual transporten nitroglicerina.
Recursos humanos (Laurent Cantet, França, 1999). Frank és un jove de 22 anys, estudiant d’empresarials, que torna a casa per treballar com a becari al departament de recursos humans de l’empresa en què el seu pare porta molts anys treballant com a obrer. Ple d’il·lusió i d’ingenuïtat, està convençut que els seus esforços serviran perquè els sindicats i la direcció arribin a un acord sobre la jornada laboral. Però aviat s’adona que el seu treball està, en realitat, al servei d’una reorganització de l’empresa, que implica una reducció de la plantilla.
El jefe de todo esto (Lars von Trier, Dinamarca, 2006). El propietari d’una empresa decideix vendre-la. El problema és que quan la va fundar es va inventar un cap superior que era el que prenia les decisions impopulars, per resguardar-se darrere d’ell. Ara necessita presentar-lo en persona als compradors, i per això haurà de contractar un actor a l’atur que es faci passar pel “cap de tot això”.
Potiche, mujeres al poder (François Ozon, França, 2010). Anys setanta. Després d’una vaga, una rica burgesa s’ha de fer càrrec de la fàbrica familiar de paraigües. El seu marit sempre l’habia dirigit amb mà de ferro: tractava els seus empleats tan despòticament com a la seva dona i els seus fills.
La identitat de l’individu a la feina
El apartamento (Billy Wilder, EUA, 1960). Un modest, però ambiciós empleat d’una companyia d’assegurances de Manhattan, està solter i viu sol en un discret apartament que presta ocasionalment als seus superiors. Té l’esperança que aquests favors li serveixin per millorar la seva posició en l’empresa. Indiscutible obra mestra de Billy Wilder plena de subtilesa corrosiva, sonriures i tendresa.
El método (Marcelo Piñeyro, Espanya, 2005). Set aspirants a una feina d’alt executiu es presenten a una prova de selecció de personal per a una empresa multinacional. Entre ells, les personalitats molt diferents: el triomfador, l’agressiu, el crític i l’indecís. Després d’un laberint de formularis, acreditacions i altres entrebancs de burocràcia empresarial, els set participants es troben junts en una freda sala a la que els ha conduït una secretària, esperant que comenci el procés de selecció.
Margin Call (J.C. Chandor, EUA, 2011). Crònica de la vida de vuit treballadors d’un poderós banc d’inversió durant les 24 h prèvies a l’esclat de la crisi financera de 2008.
El Capital (Constantin Costa-Gavras, França, 2012). Un cínic empleat de banca, comença un ascens pel poder fins a convertir-se en una de les persones més poderoses i influents del seu país, just quan el seu sector viu una de les crisis més devastadores de tots els temps.
La Camarista (Lila Avilés, Mèxic, 2018). Eve és una jove camarista que treballa en un hotel luxós de Ciutat de Mèxic. Les extenses jornades laborals fan que Eve no pugui tenir cura del seu fill, però ella està convençuda que la seva situació millorarà quan l’ascendeixin a un lloc de treball millor.
El drama de l’atur
Nubes pasajeras (Aki Kaurismäki, Finlàndia, 1996). Quan Ilona perd la feina com a cambrera al restaurant Dubrovnic pensa que ha rebut un cop dolorós, però almenys Lauri, el seu estimat, manté la feina de conductor de tramvia. O no?
Los lunes al sol (Fernando León de Aranoa, Espanya, 2002). A una ciutat del nord d’Espanya molts homes d’origen rural, que estan a l’atur després de la reconversió industrial, es reuneixen al bar de Rico per compartir els seus records, les seves frustracions i les seves esperances. En el seu calendari tots els dies són festius, especialment els dilluns al sol.
The Company Men (John Wells, EUA, 2010). Bobby Walker té una bona feina, una família fantàstica i un espectacular Porsche al garatge. Quan, de manera inesperada, la seva empresa decideix reduir la plantilla, ell i molts companys es queden a l’atur. Els seus superiors poc poden fer per ajudar-lo, ja que tampoc tenen assegurat el seu lloc de treball a l’empresa. Bobby haurà de replantejar-se la seva vida.
Yo, Daniel Blake (Ken Loach, Regne Unit, 2016). Per primer cop a la seva vida, víctima de problemes cardíacs, Daniel Blake, fuster anglès de 59 anys, es veu obligat a acudir als serveis socials. Però, malgrat que el seu metge li ha prohibit treballar, l’administració l’obliga a buscar una feina si no vol rebre una sanció.
Biblioteca Montserrat Roig 