Gemma Lienas (Barcelona, 1951).  Escriptora i professora.

Neix a Barcelona un 16 de gener de 1951. Filla d’un petit industrial català i d’una mestressa de casa francesa, ben aviat aprèn el valor irrepetible d’una llengua en veure’s immersa en el batibull lingüístic dels àpats familiars, que transcorren entre el català del seu pare catalanista, el francès de la seva mare tot-terreny i el castellà de la seva àvia aragonesa.

Acabant la dècada dels seixanta inicia els seus estudis de Filosofia i Lletres a la UAB.

En la dècada dels setanta, compagina la feina en un centre de psicologia i participa en la fundació de la primera escolar per a nens borderlines. Més endavant treballarà com a professora de llengua i literatura.

Posteriorment, canvia el món escolar pel món empresarial i treballa com a responsable d’edicions en la nova editorial Grup Promotor, del grup Santillana. Després s’incorpora en la també acabada de crear editorial Cruïlla, del grup SM, per tornar més tard a Grup Promotor-Alfaguara, com a directora d’edicions.

Estimulada pel seu amic Francesc Sales comença a escriure els caps de setmana a Cadaqués. La seva primera novel·la, Cul de sac, dirigida al públic juvenil, aconsegueix un gran èxit de vendes. El 1987, guanya tres premis literaris i una menció honor de l’IBBY (International of Books for Youth) al 1990.

En la dècada dels noranta es gesten algunes de les seves futures novel·les, especialment a casa de la Tona Casanellas i en Joan Esteban, a l’Empordà. Comença a col·laborar amb la Universitat de Barcelona com a directora tècnica i professora del postgrau de Tècniques Editorials. També col·labora amb columnes d’opinió per a diverses capçaleres de premsa i a dues emissores de ràdio: Catalunya Ràdio i Com Ràdio. A finals dels noranta, la Gemma canvia el món de l’edició pel de l’escriptura a temps complet.

Entrats en el segle vint, s’involucra en la vida de la ciutat, especialment amb grups que treballen a favor de la igualtat de les dones: el Lobby de dones de Catalunya i Dones en Xarxa, de la qual n’és la presidenta.

D’aquest període són les obres El final del joc, amb la qual va guanyar el premi Ramon Llull, els llibres d’articles Rebels, ni putes ni submises i Pornografia i vestits de núvia, l’assaig divulgatiu contra la legalització del comerç sexual Vull ser puta, la novel·la Atrapada al mirall, les novel·les juvenils El diari vermell de la Carlota i El diari blau de Carlota i les sèries infantils La tribu de Camelot i La Fada Menta. Per a moltes d’aquestes obres ha estat fonamental la crítica i els consells d’en Marcelo Mazzanti i la Pilar Remírez.

Font: escriptors.cat

En 5 llibres

Premis

Premi Recull de Blanes (1987): El gust del cafè.

Premi Ramon Munaner de Girona (1987): 2 CV.

Premi Andrònima de València (1987): Vol nocturn.

Premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic (1988): 2 CV.

Menció d’Honor de l’IBBY (1990): Així és la vida, Carlota.

Finalista del Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil (1990): Així és la vida, Carlota.

Premi L’Odissea (Editorial Empúries, Grup 62) (1998): Bitllet d’anada i tornada.

Menció d’Honor de la UNESCO (2003): El diari lila de la Carlota.

XXIII Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (2003): El final del joc.

Menció d’Honor de la UNESCO (2003): El diari lila de la Carlota.

XXIII Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (2003): El final del joc.

Premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic (2006): Busco una mare.

I Premi “Participando creamos espacios de igualdad” en la categoria d’Art i Cultura, atorgat pel Consell de Dones del Municipi de Madrid pel conjunt de la seva obra (2008).

Medalla Francesc Macià al Treball (2010): pel seu paper en la literatura catalana de finals del segle vint i inicis del vint-i-u i per la seva lluita feminista.

Premi Ciutat d’Alzira Fundació Bancaixa de narrativa juvenil (2015): La venjança dels Panteres Negres.

Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana (2018): El fil invisible.

Premi Vaixell de Vapor de literatura infantil (2018): Jo, en Watson i l’armari de la Jacqueline.