Alfred Bosch (Barcelona, 1961). Escriptor, polític i professor universitari.

Va néixer a Barcelona, en una família nombrosa i estable de l’esquerra de l’Eixample, l’any 1961. De menut va assistir a una escola britànica, prop de Barcelona, on tot l’aprenentatge es feia en anglès.

Al 1979 es matricula a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar Història. És un apassionat per les societats de l’ahir fins al punt que la major part de la seva obra s’inspira en escenaris més o menys remots.

Una de les singularitats de Bosch va ser el trencament de fronteres. En pocs anys, i com a corresponsal freelance, va poder visitar escenaris que, sens dubte, van resultar decisius en el seu procés formatiu.

Durant aquests anys va escriure en abundància, tot i que va publicar poca ficció. Va col·laborar assíduament al Diari de Barcelona, Avui, El Temps, El Periódico i Catalunya Ràdio, d’entre altres. També va col·laborar en algunes antologies de joves narradors, que li van oferir un primer terreny d’experimentació. L’únic llibre propi de creació va ser Cronicàlia, un recull de narracions breus ambientades en diferents èpoques i escenaris del planeta.

L’any 1984, la seva vida professional va fer un gir substancial, i es va incorporar als treballs de la candidatura olímpica de Barcelona’92. Van ser anys moguts, que li van permetre viure de prop un moment històric però que van reduir la seva activitat literària a uns mínims també històrics.

Acabats els Jocs, es va reincorporar al món acadèmic, amb el qual no havia tallat del tot els lligams gràcies a la seva activitat en el Centre d’Estudis Africans. Al 1995 va ser contractat com a professor d’Història d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra, institució en la qual encara imparteix docència.

Amb el recull de narracions Herois d’Azània va ser quan va començar amb una creació literària estricta. L’obra va ser guardonada amb el premi Documenta de 1995.

1997 és l’any de la seva irrupció definitiva en el panorama de les lletres catalanes, quan obté el premi Sant Jordi amb L’Atles furtiu. A partir d’aleshores, la creació literària ha estat la seva dedicació principal.

Font: escriptors.cat

En 5 llibres

Premis

PREMIS MAJORS

  • Carles Rahola d’Assaig, de la nit literària dels Bertrana de Girona (1994): Nelson Mandela, l’últim home-déu
  • Documenta de narrativa (1995): Herois d’Azània
  • Joan Fuster d’assaig, dels Octubre de València (1996): La Via Africana
  • Sant Jordi de novel·la (1997): L’Atles furtiu
  • Premi Prudenci Bertrana (2006): Inquisitio
  • Néstor Luján de novel·la històrica (2000): L’Avi, confessions íntimes de Francesc Macià
  • Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes (2004): Les Set Aromes del Món

PREMIS DE NARRATIVA BREU I JOVES VALORS

  • Lavínia (1979)
  • Hostafrancs (1980)
  • Certamen Literari Juvenil Sant Jordi (1982)
  • Baix Camp (1984)
  • Certamen Literari Juvenil Sant Jordi (1984)
  • Vila de Canals (1985)
  • Pretèrit Incert de literatura històrica (1988)