Alita ángel de combate (Robert Rodriguez, 2018)
Adaptació en clau cyborgpunk del manga de Yukito Kishiro, que ja va tenir una aplaudida versió anime dirigida per Hiroshi Fukutomi el 1993. Ambientada en el segle XXVI, explica la història d’una cyborg, rescatada d’un abocador, que no sap qui és, ni recorda res del seu passat. La pel·lícula, produïda per James Cameron, combina imatge real i CGI (imatge generada per ordinador).
Conociendo a Astrid (Pernille Fischer Christensen, 2018)
Biopic sobre l’escriptora sueca Astrid Lindgren, creadora de Pippi Calcesllargues. La pel·lícula es centra en la difícil adolescència de l’escriptora, un esperit lliure que va xocar contra les convencions socials de l’època.
La (des)educación de Cameron Post (Desiree Akhavan, 2018)
1993, després de descobrir que Cameron és homosexual, la seva conservadora família l’obliga a assistir a un campament religiós de reeducació sexual. Una història coming-of-age d’emponderament i acceptació de la identitat que combina drama amb tocs d’humor.
Dolor y gloria (Pedro Almodóvar, 2019)
Projecte molt personal de director manxec. Un director de cinema en crisi, interpretat per un gran Antonio Banderas (premiat a Cannes), reviu diversos passatges de la seva infantesa i joventut.
Un dels títols indiscutibles de l’any, està nominat a l’Oscar a la pel·lícula internacional i actor protagonista.
Los paraguas de Cherburgo (Jacques Demy, 1964)
Recuperem aquest musical clàssic dels anys seixanta en versió restaurada. Història d’un primer amor amb un final agredolç, passaport a la fama d’una joveníssima Catherine Deneuve, amb el temps s’ha convertit en pel·lícula de culte.
Quiero comerme tu páncreas (Shin’ichirô Ushijima, 2018)
Sota un títol impactant, s’amaga una bonica i dura història sobre l’amistat entre un solitari estudiant de secundària i una vital companya de classe que pateix una malaltia terminal. Una acurada adaptació de la novel·la gràfica escrita per Yoru Sumino i il·lustrada per Izumi Kirihara.
Ser o no ser (Ernst Lubitsch, 1942)
Recuperem també una comèdia clàssica ambientada en la Segona Guerra Mundial, a la Varsòvia ocupada pels nazi. Obra mestra d’Ernst Lubitsch que tracta els conflictes del seu temps des de l’humor i la sàtira, buscant sempre la complicitat de l’espectador. Un títol imprescindible i molt recordat aquests dies a propòsit de l’estrena de Jojo Rabbit (Taika Waititi, 2019).
¡Shazam! (David F. Sandberg, 2019)
Cinema de superherois sense complexos i descaradament adreçada a un públic molt jove. Un noi de 14 anys es transforma en un superheroi adult cada cop que diu la paraula màgica “Shazam!”, això donarà peu a nombroses situacions còmiques, però també s’haurà d’enfrontar als malvats.