Amb motiu de la celebració de la Setmana de la Ciència fem una ullada a la relació entre ciència i cinema. Totes les pel·lícules les pots trobar a la biblioteca.
Vides dedicades a la ciència…
Ágora (Alejandro Amenábar, 2009)
Ens acosta a la vida de l’astrònoma i filòsofa Hypatia d’Alexandria, que va viure a Egipte durant el segle IV, quan era una província de l’Imperi Romà.
La duda de Darwin (Jon Amiel, 2009)
La pel·lícula explora la vida del naturalista Charles Darwin, centrant-se especialment en la lluita interior entre la seva vocació científica i la devoció que sentia per la seva dona, profundament religiosa, que veia amb por com els descobriments del seu marit xocaven amb les seves creences religioses.
Marie Curie (Marie Noëlle, 2016)
El film ens acosta al costat humà de la científica guanyadora de dos premis Nobel, coneguda sobretot pel seu treball pioner sobre la radioactivitat, però que va haver de lluitar contra les convencions socials en un món dominat pels homes.
La teoría del todo (James Marsh, 2014)
Narra la relació entre l’astrofísic Stephen Hawking i la seva primera dona, Jane, al llarg de vint-i-cinc anys, especialment la seva lluita plegats contra la malaltia degenerativa que afectava el conegut científic.
El poder dels números…
The imitation game (Descifrando el enigma) (Morten Tyldum, 2014)
El treball del matemàtic, criptoanalista i pioner de la computació britànic Alan Turing fou clau per a la victòria aliada en la Segona Guerra Mundial. Més tard, però, va ser processat penalment per la seva homosexualitat.
Figuras ocultas (Theodore Melfi, 2016)
La història mai explicada de tres dones afroamericanes científiques que, a principis dels anys seixanta, van treballar per a la NASA en plena carrera espacial, en el context de la lluita pels drets civils dels negres Estats Units.
El indomable Will Hunting (Gus Van Sant, 1997)
Un jove rebel amb una intel·ligència sorprenent per a les matemàtiques es debat entre la seva vida de sempre (una feina fàcil i bons amics amb els que prendre una cervesa) o aprofitar les seves grans qualitats intel·lectuals en alguna universitat. Un solitari i bohemi professor l’ajudarà a esvair dubtes.
Un don excepcional (Marc Webb, 2017)
Mary és una nena de 7 anys que acaba de quedar òrfena i passa a viure a càrrec del seu oncle. Però la seva vida es complica quan descobreixen que té un do excepcional per a les matemàtiques.
Móns futurs… científicament correctes?
Film èpic de ciència-ficció ambientat l’any 2154 a Pandora, una lluna del planeta Polythemis amb una atmosfera tòxica per als humans i habitat pel poble Na’vi, que viu en harmonia amb la biodiversitat que l’envolta. Però a Pandora arriba l’home, que ha deixat enrere un planeta desolat, portant amb ell l’avarícia d’una corporació minera, que ve acompanyada per l’exèrcit, per doblegar la població nadiua i per un grup de científics disposats a generar coneixement sobre l’entorn… a demanda de necessitats de l’empresa.
Aquesta pel·lícula va suposar un abans i un després en l’ús de la tecnología 3D al cinema.
Blade Runner (Ridley Scott, 1982)
Los Angeles. Novembre de 2019.
A principis del segle XXI, la Tyrell Corporation va desenvolupar un nou tipus de robot anomenat Nexus. Un ésser virtualment idèntic a l’home i conegut com a Replicant. Els Replicants Nexus 6 eren superiors en força i agilitat i, almenys, iguals en intel·ligència que els ingeniers de genètica que els van crear.
En l’espai exterior, els Replicants van ser emprats com a esclaus en l’arriscada exploració i colonització d’altres planetes. Després de la sagnant rebel·lió d’un equip de combat de Nexus-6 en una colònia sideral, els Replicants van ser proscrits a la Terra sota pena de mort.
Brigades de policies especials amb el nom d’unitats de Blade Runners tenien ordres de disparar a matar en veure qualsevol Replicant invasor. Això no es va anomenar execució. Es va anomerar retir.
Així comença una pel·lícula mítica, una fita a nivell visual i per avançar-se a plantejar temes i preocupacions fonamentals del segle XXI. Una de les pel·lícules més influents de tots els temps. L’any 2017 es va estrenar la seqüela Blade Runner 2049, dirigida per Dennis Villeneuve.
Any 2041. En un futur no molt llunyà, els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques. Álex, un reputat científic cibernètic torna a casa seva, amb un encàrrec específic de la Facultat de Robòtica: crear un nen robot.
Meritori debut en la direcció de Kike Maíllo en un gènere que no sovinteja a la nostra filmografia.
Ambientada en un futur proper, la pel·lícula és una història d’amor inusual entre un home solitari (Joaquin Phoenix) i “Samantha”, un sistema operatiu informàtic (amb la veu d’Scarlett Johansson).
Una faula en època de Google Home i en plena d’efervescència de Tinder.
No podia faltar en aquesta selecció una pel·lícula sobre aventures espacials.
Durant una missió tripulada a Mart, l’astronauta Mark Watney és donat per mort després d’una terrible tempesta i és abandonat per la tripulació, que torna a la Terra. Pero Watney ha sobreviscut, es troba atrapat i sol a l’hostil planeta vermell. Amb molts pocs medis, haurà de recòrrer als seus coneixements i el seu instint per intentar sobreviure.
Matrix (Lilly Wachowski i Lana Wachowski, 1999)
Thomas és un programador informàtic de dia i un hacker anomenat Neo de nit. Porta tota la vida intuint que hi ha quelcom més, quelcom que falla… Un dia rep una misteriosa visita… Trobarà la resposta als seus dubtes?
Film de culte automàtic, per a alguns fascinant i per altres pretensiós. Sens dubte, brilla per la seva estètica molt cool.
Documentals sobre ciència
El viaje del emperador (Luc Jacquet, 2005)
Cada any a l’Antàrtida comença un emocionant i bell viatge. Centenars de milers de pingüins emperador abandonen la seguretat de l’oceà per endinsar-se en la desèrtica terra gelada.
Espectacular treball de producció, que va portar els seus responsables a romandre un any al Pol Sud per seguir el peregrinatge reproductiu dels pingüins. I espectacular, també, el procés de dramatització que converteix els pingüins en herois amb els que aconseguim identificar-nos.
Una verdad incómoda (Davis Guggenheim, 2006)
El documental presenta en format cinematogràfic una xerrada d’Al Gore (vicepresident d’EUA del 1993 al 2001) sobre el canvi climàtic, amb l’objetiu d’alertar i conscienciar davant la creixent emergència planetària degut a l’escalfament global. La pel·lícula combina divulgació científica amb anècdotes de la vida d’Al Gore que van influir en la seva preocupació pels problemes mediambientals.
A la secció de cinema de la biblioteca trobaràs més propostes al voltant de la relació entre en cinema i la ciència. Vine i descobreix-les!
Biblioteca Montserrat Roig 