Recomanacions de lectura per a infants fetes pel grup de treball PetitsLlobsXBM, format per les responsables de les sales infantils de les biblioteques del Baix Llobregat Nord:
L’Àlbum de l’Adela de Claude Ponti (I* Pon ÀLBUMS IL·LUSTRATS)
Un gran llibre per als més petits. Per mirar i jugar des de terra, a poc a poc, a doble pàgina. Una vegada i una altra… i anar descobrint tot un món, acompanyant amb la paraula. És molt més que un “diccionari en imatges”, és la descoberta de tot un univers en moviment.
Buenas noches a todos de Bruno Munari (I* Mun HÀBITS)
El llibre narra amb gran sensibilitat i disseny petites històries. Les finestres són el punt culminant que el text anticipa…
En Totó vol la poma de Mathieu Lavoie (I* Lav ANIMALS)
Les peripècies d’en Totó, que és un cuc, per arribar a una poma que està dalt de tot de l’arbre. Al final ho aconsegueix, però…
Una historia d’astúcia i perseverança.
La pequeña oruga glotona d’Eric Carle (I* Car ÀLBUMS IL·LUSTRATS)
Un ou creix a una fulla i es converteix en una eruga que té molta molta gana. Els lectors poden introduir els dits en els forats de les pàgines i segueixen el camí de l’eruga durant una setmana. Les il·lustracions suggerents d’Eric Carle tenen uns colors preciosos i estan elaborades amb collages sobre fons blanc. El text és senzill, repetitiu i rítmic, com si es tractés d’un poema infantil. És un llibre que pot servir com a lectura, llibre d’informació científica i també com a inspiració per a activitats artístiques.
L’Angelina surt a fer un tomb de Pat Hutchins (I* Hut ANIMALS)
Una història ideal per compartir-la amb un nadó, sobretot perquè deixa espai per a la improvització de l’adult. Ensenya a interpretar un àlbum il·lustrat. El text té només 31 paraules, però l’adult pot assenyalar coses, comentar el suspens i preguntar-se si l’Angelina veurà la guineu (durant tot el relat no se n’adona que l’està perseguint). Tot el conte es desplega amb només 3 colors: taronja, groc i verd. El llibre és un model d’economia, senzillesa i bellesa.
La Maisy va a la biblioteca de Lucy Cousins (I* Cou EL MEU ENTORN)
La Maisy és un dels personatges de llibres il·lustrats més populars d’arreu del món. És un simpàtic ratolí blanc que explora el món que l’envolta i gaudeix de les mateixes petites aventures quotidianes de tots els infants. Té orelles i cua de ratolí, però també mans i peus i es comporta com un nen. Agrada perquè introdueix conceptes bàsics com els colors, els números i els contraris, a més de reforçar valors com els de compartir i ajudar-se mútuament.
Petit llibre de paraules de Tove Jansson (I* Jan PETITS LECTORS)
És un diccionari de paraules il·lustrat que té com a protagonista l’adorable família Mumin de trols blancs. Les cares rodones blanques amb nas enorme fa que els personatges semblin una simpàtica família d’hipopòtams. La família Mumin habita en un lloc anomenat Muminlàndia. Altres llibres i històries dels Mumin tracten de l’amor: amor per la família, els amics i la comunitat que els envolta.
Griseta de Willemien Min Anke de Vries (I* Bri SENTIMENTS)
La Griseta està molt trista. Potser perquè té la pell tan grisa… Però ha decidit posar-hi remei. «Em pintaré d’un color ben alegre -pensa. Així, ja no podré estar trista.» I agafa un pot de pintura vermella…
Griseta és una faula actual sobre la importància de ser un mateix, acceptar-se amb els defectes i les virtuts pròpies de cadascú.
Bona idea, Elmer de David McKee (I* Mac ANIMALS)
Elmer, l’elefant de coloraines pensa que els altres elefants riuen d’ell perquè és diferent. Com a la resta de llibres de McKee, aquest conte tracta temes morals com la diversitat i la tolerància amb un to amable. A l’Elmer li preocupa que, degut a la seva singularitat, els altres elefants el tractin de forma diferent a com es tracten entre ells, però se n’adona que la seva diferència no només és tolerada pels altres, sinó que a més els agrada. És un llibre il·lustrat dibuixat amb línies senzilles, com les dels dibuixos animats (McKee també és animador) i amb colors vius.
Vamos a cazar un oso de Michael Rosen (I* Ros FAMÍLIA)
Es basa en una cançó infantil que reescriu el poeta Michael Rosen. Tracta d’una família que va de passeig i venç tota una sèrie d’obstacles, es troben amb un ós i finalment van cap a casa. El llenguatge atractiu que fa servir i el ritme fan que aquest llibre sigui especial. Als infants els encanta el so de les paraules que es fa servir per indicar obstacle amb els que es troba la família durant el camí (“chipi, chapi”, “chof, chof”) i els agrada imitar les accions que aquestes paraules suggereixen a mida que caminen. Els dibuixos en blanc i negre que mostren a la família quieta, valorant cada perill, s’alternen amb il·lustracions a l’aquarel·la quan superen els obstacles.
El petit Blau i el petit Groc de Leo Lionni I* Lio (ÀLBUMS IL·LUSTRATS)
Aquest és el primer llibre publicat per Leo Lionni. Introdueix el concepte de color per mitjà dels seus personatges, petit Blau i petit Groc. Aquestes dues taques són molt amigues. Un dia s’abracen i es converteixen en una única taca de color verd.
Aquest llibre està il·lustrat mitjançant l’ús innovador del collage de paper tallat, una idea que se li va acudir a Lionni mentre entretenia els seus néts durant un llarg trajecte en tren. A més d’ensenyar els infants a distingir els colors, també ensenya que no és just jutjar els altres pel seu aspecte i que el color no és cap frontera.
Odio la escuela de Jeanne Willis (I*Wil EMOCIONS)
És un relat divertit perfecte per compartir amb un nen que s’enfronta al seu primer dia d’escola. L’escola d’Honor Brown és un lloc sinistre i terrorífic, i la protagonista no hi vol anar de cap manera. Willis desplega el seu habitual ventall d’humor quotidià amb uns versos de rima fàcil. Gran part de l’encant del llibre rau en les il·lustracions de Tony Ross, amb un estil dinàmic, ric i basat en contorns plens d’energia i color. El complement ideal de la desenfrenada i divertida visió de l’escola per part d’Honor.
Tots sou els meus preferits de Sam McBratney (I* Mac FAMÍLIA)
Els petits óssos no lluiten entre ells. S’estimen i també estimen els seus pares, però comencen a plantejar-se per què són capaços d’estimar-los quan entre ells són tan diferents. Cada nit, a l’hora d’anar a dormir, els seus pares els hi diuen bona nit amb la mateixa frase: “Sou els óssos més meravellosos del món!”, però els petits comencen a dubtar de la veracitat de les seves paraules. Les suaus i dolces il·lustracions de Jeram ens traslladen a una amorosa família d’óssos. Una bona manera perquè els infants tinguin la tranquil·litat de saber que se’ls estima per com són, sense establir comparacions.
Jo mataré monstres per tu de Santi Balmes (I* Bal EMOCIONS)
La Martina no pot dormir a les nits perquè té por. Creu que sota el terra s’amaga un món habitat per monstres de colors que caminen cap per avall. Potser, si un dia es posen d’acord i comencen a saltar tots a la vegada, podrien trencar el terra i emportar-se la Martina al seu món, i obligar-la a caminar al revés. A l’altra banda del terra, la nena-monstre Anitram té por del món que hi ha sota el seu llit. Està habitat per humans que caminen cap per avall i també tem que aconsegueixin emportar-se-la al seu món. Però una nit, mentre la Martina i l’Anitram dormen, els seus braços cauen dels llits i es coneixen per primera vegada.
És un llibre on es mostra l’amor i el coratge per defensar incondicionalment als que estimem.
Voces en el parque d’Anthony Browne (I* Bro EL MEU ENTORN)
És el segon llibre il·lustrat publicat per Anthony Browne, on quatre goril·les experimenten, com si fossin humans, una jornada a diferents parcs. També apareixen quatre personatges humans (Carlos i la seva mare i Mancha i el seu pare). L’autor construeix un complex entramat on convergeixen quatre veus, quatre punts de vista diferents d’un mateix fet. El petit lector observarà que en la literatura, com en la vida, tot depèn del color amb el que es mirin les coses. Browne s’apropa als més petits i també als no tan petits amb algun toc d’humor (un Pare Noel demanant almoïna perquè té “millones de niños que mantener”) i mostra com pot ser de negatiu guiar-se per les aparences i com de vegades aquells qui tenen menys poden passar moments més feliços que els que tenen massa però no volen o no saben gaudir-ho.
La història del Ferdinando de Munro Leaf (I* Lea ANIMALS)
És un llibre divertit i provocador. En Ferdinando és un bou a qui li encanta jugar sota un arbre i olorar les flors. Malgrat això, quan uns homes de Madrid arriben buscant bous per actuar a la plaça, al Ferdinando li pica una abella i els seus moviments els convencen de que és el bou més ferotge. Res més lluny de la realitat… Les imatges, l’ús de l’espai i la relació entre les paraules i els dibuixos és intel·ligent. És divertit i alhora planteja de forma implícita qüestions sobre la manera en què els humans utilitzen els animals i com s’espera que es comportin els homes , els infants i els bous.
Allà on viuen els monstres de Maurice Sendak (I* Sen LABORATORIS)
És un dels grans llibres infantils. Explica la història d’en Max, un nen enfadat que amenaça amb menjar-se la seva mare. Per això l’envien a la seva habitació sense sopar. Allà creix un bosc, el Max aconsegueix un vaixell i navega cap a un estrany lloc “on viuen els monstres”. Criatures alhora divertides i terrorífiques. En certa mesura, aquest llibre explica una faula sobre la ràbia i la lluita per controlar els nostres dimonis. La clau de tot és una gran ambivalència respecte la persona que més t’estima. El que resulta sorprenent i bonic és que Sendak no diu que el conte tracti d’això, sinó que ens porta pel viatge del descobriment d’en Max. Sendak crea un relat del que un infant pot extreure la seva pròpia interpretació i fer un descobriment. L’adult també reflexionarà.
Pare Noel de Raymond Briggs (IC Bri)
És una tira còmica. El Pare Noel de Raymond Briggs és un home treballador que ha de sortir faci el temps que faci a fer la seva feina. El lleter amb qui es troba Pare Noel de camí cap a casa de matinada és un homenatge al pare de l’autor. Aquest Pare Noel de vegades s’enfada, viu a l’Àrtic, a una casa acollidora. Té un gat, un gos, gallines i rens. Odia les escales i les xemeneies, li encanten els pastissos i la beguda que li deixen i visita a tothom, sense fer cap distinció. Odia el fred i somia amb la platja. De fet, penja cartells de Mallorca i Capri a la paret.
Sapo y el forastero de Max Velthuijs (I* Vel ANIMALS)
Amb les seves línies netes i senzilles i els seus colors forts i vius, Max Velthuijs explica una història en base a un personatge de color verd que té totes les característiques d’un nen innocent, amb les aspiracions i pensaments que l’acompanyen. Cadascuna de les aventures de la sèrie tracta el tema d’una manera directa, fins i tot quan la granota s’ha d’enfrontar a desconeguts. En un món cada cop més complicat, Sapo és un personatge amb el que els infants es poden identificar fàcilment.
Biblioteca Montserrat Roig 