Podria ser el títol d’un conte popular, però no! Només és l’encapçalament d’una descoberta…
Quan vaig començar a treballar a la biblioteca, els meus companys em van advertir que anés amb compte, doncs, especialment a la Sala infantil, hi havia un munt de ratolins!
Jo només havia sentit a parlar de “rates de biblioteca”, que és com s’anomena a les persones que acostumen a passar molt de temps mirant o llegint llibres i fan com si la biblioteca fos casa seva.
Fent gala de la meva reconeguda curiositat i insistència, vaig anar a la recerca dels ratolins…Desenes! Què dic desenes? Vaig trobar centenars de llibres on hi ha ratolins o rates de tota mena! Protagonistes moltes vegades, personatges secundaris o senzillament figurants en altres moments.
Són molt freqüents els contes o històries populars on apareixen aquests animals, com les nombroses versions de La rateta que escombrava l’escaleta, El ratolí Pérez o El flautista d’Hamelí. Alguns d’ells seran els primers contes que ens explicaran i potser, també, amb els quals aprendrem a llegir.
A les faules, on els personatges són principalment animals, és on hi ha més ratolins, els trobareu a El lleó i el ratolí, a El ratolí del camp i el ratolí de ciutat. Fins a set faules d’Esop tenen com a protagonista o personatge central el ratolí. I també hi ha ratolins que són un poema.
Els descobriràs als bestiaris de molts escriptors i escriptores.
Al calaix dels més menuts he trobat ratolins dibuixats amb colors o aquarel·les, fets de retalls de paper o de roba, amb pèl suau per acariciar i també impresos sobre cartró gruixut.
També he descobert àlbums il·lustrats amb ratolins que s’esmunyen de la mirada del gat, com a Ratolí, vés amb compte, i ratolins que es fan molt bons amics, com a El ratón que faltaba. Altres contes ens parlen de cooperació, com ara a De què fa gust la lluna? i d’aliances per no ser cruspits, com a Un petit ós i sis ratolins.
M’ha fascinat veure com hi ha ratolins que senten i viuen com les persones. A L’illa de les carícies, els ratolins ens apropen al món de les emocions i gairebé he pogut jugar amb La casa dels ratolins. És curiós, però la gana és sempre un aspecte recurrent, es veu molt clarament a El ratolí que es va menjar la lluna. També he vist com aquests éssers petits fan la bugada i van a escola o a la biblioteca. M’ha fet gràcia, perquè, fins i tot, van de vacances a Les vacances del ratolí carter.
Alhora constato que el seu entorn també té qüestions a resoldre a Això no és cap problema i que tots es necessiten a El sapo y el forastero.
M’han portat dolços records les il·lustracions de Las cuatro estaciones del seto de las zarzas, que descriu una vida al camp. Els cicles de la vida es desvetllen a El secreto. Ah! I si segueixes l’aventura dels ratolins a La vida salvaje, tindràs una sorpresa final.
En acabar el meu recorregut m’ha vingut a les mans El ratolí més famós que, tractant-se d’una biblioteca, és fàcil d’imaginar qui és, oi? Doncs sí, un gran col·leccionista… de lletres, paraules i llibres!
El perquè de tanta “ratolinada” al voltant dels llibres no ho sé del cert. Però començo a deduir que els ratolins tenen algunes virtuts que als humans, per alguna raó, ens fascinen: són petits, esmunyedissos… però valents o porucs, sols o acompanyats, sempre tenen un repte a superar, i, en el cas de El ratolí i la muntanya una missió per conquerir!
Una troballa curiosa és el llibre Una estranya bestiola, on haurem de descobrir si el protagonista també és un ratolí…
Jo ja he fet la meva. I ara et toca a tu ratonejar!
Biblioteca Montserrat Roig 