Maria Àngels Anglada va néixer l’any 1930 a Vic (Osona), ciutat que va marcar els primers anys de la seva vida. Filla d’un advocat vigatà, la gran de quatre germans, viu en un ambient familiar apassionat per la música. Precisament aquesta passió influirà l’autora tal com es reflecteix en alguna de les seves novel·les.

Ben entrada la joventut es va traslladar a Barcelona per estudiar a la Universitat coneguda aleshores com a “Central” (actualment Universitat de Barcelona). Es va llicenciar en Filologia Clàssica. L’any 1961 es va traslladar a l’Alt Empordà, a Figueres, on va viure fins a la seva mort (abril 1999). Els primers anys, a Figueres, els va dedicar a la família i les seves filles.

La trajectòria de Maria Àngels Anglada està marcada pel món clàssic. Sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. I bona part de la seva vida la va dedicar a la docència, com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.

Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l’assaig literari. Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques. De les seves obres, destaquen: Les Closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla 1978, Sandàlies d’escuma, premi Lletra d’Or 1985, Columnes d’hores, recull de tota la seva poesia fins l’any 1990, i, sobretot, El violí d’Auschwitz, novel·la elogiada tant per la crítica com pel públic, i Quadern d’Aram, a més d’un parell de llibres de relats sobre la mitologia grega adreçats als lectors joves.

En els últims anys, l’obra de Maria Àngels Anglada, escrita en plena maduresa, va ser traduïda a diverses llengües, com per exemple El violí d’Auschwitz, i els seus poemes van formar part d’algunes de les antologies estrangeres sobre la literatura catalana. Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Font: escriptors.cat

En 5 llibres

 

Premis

  • Josep Pla (1978): Les Closes.
  • Lletra d’Or (1986): Sandàlies d’escuma.
  • Nacional de la Crítica (1985): Sandàlies d’escuma.
  • Guardó-homenatge de l’Instituto Italiano di Cultura i Edicions Destino (1989): Paisatge amb poetes.
  • Prudenci Bertrana (1994): El violí d’Auschwitz.
  • Octavi Pellissa de l’Editorial Empúries a projectes d’obres narrativesNit de 1911 (recull de contes).
  • Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1994).