Biblioteca Montserrat Roig

Les guardes són aquells fulls que trobem al començament i al final dels llibres, enganxats a la coberta i a la contracoberta. Ja fa temps que aquests elements han deixat de ser pàgines en blanc per formar part del contingut del llibre. Ens endinsen o donen pistes de la història que ben aviat descobrirem. Són un espai per a la creativitat, a vegades també ens expliquen històries paral·leles i introdueixen elements que indiquen que el final pot ser un altre.

Et convidem a fer un recorregut per alguns exemples de com els il·lustradors i els editors han sabut aprofitar aquest espai per enriquir els llibres infantils.

Publicats per Geoplaneta, trobem Un paseo por París i Un paseo por Nueva York, de Salvatore Rubbino. Són un exemple com les guardes acompanyen al lector durant el seu viatge amb el llibre. A l’inici mostren un mapa de la ciutat que el lector voldrà recórrer i, en acabar, veiem què s’ha fet durant el viatge, i s’han afegit elements com tiquets i entrades al plànol de la ciutat.

La primera guarda del llibre Al final de Silvia Nanclares y Miguel Brieva, ens mostra la façana d’una escola al matí, quan entren els nens, però a la darrera pàgina apareix una altra vida totalment diferent, és de nit i un munt d’animals i criatures estranyes són els protagonistes.

Les il·lustracions de l’inici i del final de Karaganda, de Pep Molist i Anna Clariana, representen el canvi d’estacions i el pas del temps en un mateix lloc.

Trobem guardes que ens donen pistes de com anirà la història, com al llibre El rei de la casa de Marta Altés, on la guarda inicial mostra el menjador d’una casa amb un gat, i la final il·lustra el mateix escenari, que s’ha omplert amb més objectes i un altre personatge.

A El pelut i la pelussa de Sam Lloyd, un gat amb mala cara veu en el seu llitet un gatet blanc i el llibre acaba amb els dos gats dormint junts.

A les guardes de L’Ós i el piano de David Litchfield, el bosc ple d’arbres de la il·lustració inicial s’il·lumina i s’omple de llum a la darrera guarda, on el centre de la composició ja no són els arbres, sinó dos amics.

I al llibre Per què la senyora M. es va tornar tan malcarada, de Sonja Bougaeva ens, mostren la transformació d’una senyora gran, amb cara de pocs amics, en una altra persona.

També ens han agradat les il·lustracions del llibre Coco i Piu, d’Alexis Deacon, on es dibuixen diferents tipus d’ou i al final veiem tota mena d’animals que han sortit d’aquells ous.

La il·lustradora Julien Billaudeau, a Res de res, ens deixa unes guardes relacionades amb la història i al final del llibre i les pàgines inicials en blanc, tan sols amb un petit arbre, esdevenen al final un frondós bosc ple d’arbres i animals.

Els contes Les Ulleres de veure-hi i Veig, veig expliquen als nens la importància de veure-hi bé i com amb les ulleres es veu tot molt millor. Les seves guardes amaguen una història paral·lela amb una composició d’ulleres i dos personatges que, amb unes ulleres màgiques, descobreixen l’amor.

A Malacatú! de María Pascual, una història que barreja un record d’infantesa amb la sonoritat i l’humor de les cançons infantils de la tradició oral, les guardes mostren una lluita paral·lela entre dos personatges que no són els protagonistes de la història.

Els llibres són objectes màgics que no deixen de sorprendre’ns i ens ensenyen a descobrir, observar i explorar.