La biblioteca et fa una nova proposta. Cada mes destacarem un autor o autora i farem una petita mostra de les seves obres a la vitrina de la planta d’accés. Comencem amb una autora fonamental de la literatura catalana de les darreres dècades.

Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel·lista i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l’amor per la terra que li va transmetre el seu pare, la va ajudar a veure el món d’una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona.

Els seus primers llibres són una revisió d’aquest univers rural, però també amb una mirada crítica. Així, Pedra de tartera (1985), la història d’un desarrelament, que va rebre el Premi Joaquim Ruyra i que va tenir una molt bona acollida per part de públic i lectors. Després, sense abandonar els seus mons, publica també els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), així com les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d’Or suposen, durant aquests anys, la confirmació d’una prosa narrativa que de seguida va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació.

A poc a poc, però, va abandonar els temes rurals per a situar les seves històries en contextos més urbans. D’aquesta darrera època s’han de destacar les novel·les Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (2005) i Emma (2008).

Maria Barbal ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L’helicòpter (2000). En l’actualitat alterna l’escriptura amb la docència. L’any 2001 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i, entre altres premis, també ha rebut el Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana (2009).

Font: escriptors.cat

5 llibres

Premis

  • Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (1984): Pedra de tartera.
  • Premi Joan Crexells (1985): Pedra de tartera.
  • Premi Literatura Catalana de la Generalitat, creació per a públic jove (1986): Pedra de tartera.
  • Premi de la crítica, de narrativa catalana (1992): Càmfora.
  • Premi Nacional de Literatura Catalana, de narrativa (1993): Càmfora.
  • Premi de la Crítica Serra d’Or, de novel·la (1993): Càmfora.
  • Premi Cavall Verd-Blai Bonet, de narrativa (2000): Carrer Bolívia.
  • Creu de Sant Jordi (2001).
  • Premis Literaris de Girona-Prudenci Bertrana, de novel·la (2005): País íntim.
  • Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2009): per la seva trajectòria.
  • Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català (2010).