Et convidem a fer un passeig entre roses de la mà de l’Emi Montoliu, la nostra cinèfila de capçalera…..


ROSES AL CINEMA
Són moltes les pel·lícules queens vinculen a les roses ni que sigui metafòricament com al’esplèndida Dies de vi i roses(Blake Edwards, 1962) on una dolça Lee Remickrecitava el fragment d’un poema d’Ernest Dowsona un enamorat Jack Lemmon: Llargs no són els dies de vi i roses, d’un nebulóssomni sorgeix el nostre sender i es perden un altre somni Però en un altre títol al·legòric, La rosa púrpura del Caire, Mia Farrow de la mà de WoodyAllen, ens endinsava en el món màgic del cinema a través d’una faula que es desenvolupava a la pantalla però que es convertia en realitat. El nom de la rosa va ser també el rerefons d’un enigma medievalbasat en el llibre d’Umberto Eco, i Tretze erenles roses, joves republicanesexecutades injustament, com ens mostra la pel·lícula d’Emilio Martínez Lázaro. Tennessee Williamsens va brindar una Rosa Tatuada que Anna Magnaniva immortalitzar en el cinema i Bette Midler va ser, encara que de lluny, una semblançade Janis Joplin, míticacantant de rock mortaprematurament, en el biopic La Rosa.

Una altra pel·lícula, La venedora de roses, de Víctor Gaviria, ens va colpir amb la dura realitat d’uns nens de Medellín en un ambientmarginal amb mésespines que flors, però en De-lovely (Encisadorament), sobre la vida d’en Cole Porter,ens assabentàvem també de que la rosa Linda Porter va ser un tributde Pere Dot -el nostre roserista local i mundial per excel · lència- a l’esposa del compositor. I encara que sigui aquest un homenatge moltsenzill i esquemàtica la figura de la rosa, valgui també afegir que en Carta a una desconeguda, clàssica i imperible pel·lícula dirigida per Max Ophüls el 1948, una romàntica JoanFontaine amagava la seva torbació, però també l’embadaliment, davant d’una rosa blanca símbol de l’amor que sentia, com no, per un seductor Louis Jourdan encara que aquest no estigués a l’altura de les circumstàncies


Ai, lesroses! El seu llenguatge i la seva bellesa seran sempre immarcescibles.
                                                                                                                 Emília Montoliu