L’escriptor Jordi Coca serà el protagonista de la setmana vinent. Dijous 24 de maig serà l’autor convidat del Club del llibre que es farà a la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi de Llobregat i divendres 25, al club de lectura de la biblioteca comentarem la seva novel·la Sota la pols.
El dijous 24 de maig a les 19 h tindrà lloc el Club del llibre a la biblioteca Jordi Rubió de Sant Boi, una trobada en la que també hi participaran lectors d’altres biblioteques de la comarca, entre elles la de Sant Feliu. Jordi Coca parlarà amb els seus lectors de la seva darrera novel·la En caure la tarda (Edicions 62, 2012).
I divendres 25 de maig a les 19.30 h, al Club de lectura de la biblioteca comentarem una de les seves novel·les més destacades: Sota la pols. Recorda que pots descarregar-te la guia de recomanacions que et fem des del club des d’aquí.

 L’AUTOR

Jordi Coca (Barcelona, 1947) és un dels autors més importants de la literatura catalana. Va sentir per primera vegada la vocació de l’escriptura als 14 anys, un fet que qualifica, no sense ironia, com una il·luminació. Només acabar el batxillerat comença a estudiar art dramàtic, que compagina amb feines diverses.

La carrera literària, la inicia amb la novel·la Un d’aquells estius (Els Lluïsos) el 1971. Des d’aleshores ha publicat nombrosos llibres, tant en novel·la, com en narrativa breu, en poesia o en teatre. D’entre les seves novel·les s’han de destacar La japonesa (1992), que va merèixer el premi Josep Pla, Sota la pols, premi Sant Jordi del 1999, Lena (2002), Cara d’àngel, premi Joanot Martorell del 2003 i La nit de les papallones, premi Sant Joan Caixa Sabadell 2009.

Jordi Coca ha treballat com a gestor cultural i com a professor d’arts dramàtiques. Les seves activitats al voltant d’aquest gènere s’han desenvolupat a l’Institut del Teatre. Així, ha dirigit teatre, especialment obres de Handke, Joan Brossa, Beckett i d’ell mateix. També és col·laborador habitual de premsa i televisió.

LA NOVEL·LA
Sota la pols, el llibre amb què Jordi Coca va guanyar l’última edició del premi Sant Jordi de novel·la, s’obre amb un paràgraf d’allò més significatiu i orientador: “Quan miro les velles fotografies de la meva infantesa se m’encongeix el cor. No semblo un nen malalt, però estic prim, vaig despentinat i faig uns ulls grossos i tristos. Exactament a les mateixes fotografies hi ha altres criatures que somriuen i juguen. En canvi a mi sempre se’m veu aclaparat i sense vida”. Difícilment es podria trobar, des de la primera presa de contacte amb el text, una manera més precisa d’encarar el lector amb el que l’espera en les pàgines següents: una crònica en primera persona, lúcida i magníficament escrita dels anys de la postguerra en una zona de Barcelona situada entre el Camp de l’Arpa, el Guinardó i el Clot. Uns anys grisos marcats per la tristesa i la por, per la misèria i la repressió. Però, sobretot, el que el lector trobarà és una història que –com passa sempre que parlem de Literatura amb majúscula– transcendeix l’anècdota particular dels personatges que la protagonitzen per convertir se en una metàfora de l’existència que apel·la directament als racons més sensibles de l’ànima del lector. Llegir l’article sencer.

Font: Joan Josep Isern:, “Crònica implacable dels anys grisos”, Avui.”Cultura”, 2001