Elegia del Conflent

Torna l’enyorament d’aquella terra
de pomeres i prats,
oliveres als flancs de blanes comes
i d’altes claredats
en la blancor del cim. La cançó dolça
del curs lent de la Tet
i l’argentina veu de la campana
venint de Codalet…
Oh terra de Conflent, com vares prendre’m!


Rosa Leveroni