Des del Servei Local de Català també s’afegeixen a l’homenatge a la Joana Raspall.

Dos grups del nivell E3 han triat el poema Podries:

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre…
Un altre país
fóra casa teva,
i diries “sí”
en una altra llengua.
T’hauries criat
d’una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega…
Tindries amics
i jocs d’altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre…
Podries… podries…
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d’ell
podria ser teva.

Un dels grups valora que “l’escriptora es posa en el lloc de l’altre. En els temps que corren a qualsevol persona li pot passar. Ningú escull el lloc on ha nascut”.

L’altre grup comenta que els “ha agradat perquè reflecteix la situació actual i la barreja de races que pot haver en un petit lloc. Per una altra banda diu la veritat del món que vivim i hem d’actuar sense cap mena de prejudici. També hem de tenir en compte que tothom som iguals (això si ens referim als drets humans).”

A la segona planta de la biblioteca trobareu la resta de poemes i reflexions que ens han fet arribar des del Servei Local de Català.